Les varietats de la llengua

 🍋 Català Septentrional🍋 És parlat al  Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir i Alta Cerdanya , a la Catalunya Nord (estat francès). Característiques lingüístiques:    🫐Característiques fonètiques🫐 Pèrdua de les vocals àtones finals Són molt freqüents formes com  cas  (per  casa ),  paret  (per  pareta ),  senyor  (per  senyora ). Aquesta elisió és una de les marques més clares del rossellonès. No hi ha reducció de vocals interiors com al central Es pronuncien les vocals àtones amb més claredat que en el català central, especialment la /o/ i la /e/. Pronúncia de la “r” final molt marcada En paraules com  mar ,  saber ,  treballar , la “r” es manté sonora. Conservació de diftongs antics Per exemple:  veí Entonació influïda pel francès S’aprecia en la melodia i cadència de les frases, amb tendència ascendent-final i un ritme diferent del català meridional. 🥝Característiques morfosintàctiques🥝 Ús de l...

🪼  Català Nord-Occidental🪼   És  una varietat parlada principalment a  Lleida, la Franja de Ponent (Aragó), el Priorat, la Terra Alta, el Matarranya  i algunes zones properes.   Característiques lingüístiques: 🪿Característiques fonètiques🪿 Neutralització parcial de vocals àtones La /a/ i la /e/ àtones poden sonar igual, però sovint es distingeixen més clarament que en el central. Conservació de la “o” àtona Es manté ben clara en paraules com  porta , a diferència del central. Diftongs plens Es conserven formes com  veí  i no es redueixen, com pot passar en altres dialectes. Sonorització de consonants finals en certs casos Per exemple,  fetge   Accent tònic més pla i menys neutre Té una entonació més semblant al valencià occidental que al català barceloní. 🦋Característiques morfosintàctiques🦋 Flexió verbal característica 1a persona singular del present sense -o:  jo canto  →  jo cant En alguns casos es manté el s...

🌸 Català Baleàric🌸 Se xerra principalment a las Illes balears. Característiques lingüístiques: 🌷 Característiques fonètiques 🌷 Article salat (es, sa, sos, ses...) És una de les marques més distintives:  es cotxe ,  sa nina ,  ses cases . Conviu amb l'article literari (el, la...) en registres formals o escrits. Conservació de la “e” neutra i o àtona Es pronuncien com a e   i o clarament, a diferència del central. Tònica oberta en moltes paraules Mots com  terra ,  guerra  es pronuncien amb è. Pronunciació clara de les consonants finals Es manté la pronúncia de l’última consonant, fins i tot en contextos on altres dialectes l’eliminen:  set ,  fort. Reducció vocàlica parcial No es redueixen tantes vocals com en el central, però sí que es produeix una certa neutralització en parla ràpida. 🪷Característiques morfosintàctiques🪷 Formes verbals pròpies en present i subjuntiu Jo cant ,   tu cantes ,   ell canta   (sense -o a la 1a...

🌷 Català Valencià🌷   El valencià es xerra principalment a valencia. Característiques lingüístiques del català valencià: 🥑 1. Característiques fonètiques 🥑 Conservació clara de les vocals àtones :   A diferència del català central, el valencià  distingeix les vocals àtones /a/, /e/ i /o/ . Per exemple,  pare ,  pere  i  pora  es pronuncien amb diferències clares. Preservació de la  o  àtona :   No es redueix a /u/ com pot passar en el central. Pronunciació de les consonants finals : Es mantenen més sovint que en el central.. No hi ha reducció vocàlica tan marcada :   Són més habituals formes plenes, especialment en àrees rurals o tradicionals. S'aproxima més a la sonoritat de llengües romàniques com el castellà o l'italià : Té un to més obert i menys neutre. 🍪 2. Característiques morfosintàctiques 🍪 Ús dels pronoms febles diferents : En lloc de  li , sovint es diu  li'l  →  Li'l vaig donar . També hi ha...

                                                                                      🐶 Català Central🐶 Es xerra principalment a Barcelona.   Característiques lingüístiques: ✨  1. Característiques fonètiques ✨ Neutralització de vocals àtones : Les vocals /a/ i /e/ es pronuncien sovint igual en posició àtona (com a  pare  i  pere) Reducció de vocals finals : És habitual reduir o fins i tot elidir la vocal final en parla ràpida.  Distinció entre e oberta i e tancada : El català central manté bé la diferència entre /ɛ/ i /e/ (com a  bèstia  vs.  pera ). Pronunciació suau de grups com  ll  i  rr : El so és menys marcat que en altres dialectes. Per exemple,  carro  pot sonar com [caru]. Sonorització de certes ...